L'anhel i il·lusió popular catalana vibra a flor de
pell. Ara és l'hora! Cal aconseguir-ho. Ho farem. Són cinc anys amb
mobilització de dimensions inaudites per decidir, per la sobirania i la
independència, fins a congregar gairebé una quarta part de la població a la
manifestació de l'Onze de setembre. És una revolta pacífica que madura abans
d'un esclat de rebel·lió declarada. Hi ha voluntat i paciència, també
innocència del que esdevindrà com a confrontació entre aquest poble i l'estat
del regne d'Espanya. L'ANC expressa la consciència ciutadana i política. La
Taula de partits impulsada per l'ANC amb els partits i les entitats
sobiranistes va permetre avançar els conceptes polítics cabdals fins arribar a
clam de Via lliure a la República Catalana.
L'Aurora crida a participar a la mobilització
popular. Les esquerres, la gran majoria de la població treballadora, tenen tot
a guanyar inserint les seves demandes i necessitats en aquesta gran demostració
de la lluita democràtica per a la llibertat de Catalunya. Com expressà
precursor Salvador Seguí "la classe treballadora no te res a perdre amb la
independència". No hi ha cap possibilitat de pacte amb el govern de l'Estat
sobre la llibertat de decidir catalana. Cap voluntat real de negociació i
diàleg. No s'albira cap perspectiva de futura reforma constitucional que ho
permeti, sigui quina sigui la composició governamental, a no ser que es
consideri real una ruptura democràtica republicana espanyola a curt termini. Si
més no els canvis possibles i positius a l'estat queden cenyits a l'àmbit
electoral, sense la potència de massas que s'expressa a Catalunya.
Si hi ha una possibilitat de ruptura democràtica
rau a Catalunya. Aquesta confrontació necessària per gestar nova legalitat
sobirana, republicana, es couen avui en dia a la Diada de l'11 S. SíSí
República Catalana.
Francesc Matas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada